València, Capital Verda Europea 2024. Què vol dir això?

 

El 2050, el 68 % de la població mundial habitarà a ciutats. I tu com vols viure? En un laberint de ciment o en harmonia amb la natura? L’elecció és nostra. I els ciutadans de València, la Capital Verda Europea 2024, ja ho tenen clar.

La ciutat més verda

Després d’una convocatòria anual altament competitiva alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, el Pacte Verd Europeu i l’Acord de París, la ciutat ubicada a la costa est d’Espanya ha estat distingida per la Comissió Europea com a referent 2024 en matèria de sostenibilitat urbana.

Aquesta condecoració és molt important, perquè la Capital Verda Europea inspira altres a millorar les seues pràctiques i a avançar cap a un planeta més sostenible. Brinda a la ciutat seleccionada l’oportunitat de mostrar les seues millors pràctiques i projectes ambientals, alhora que genera un impacte positiu en l’economia local i el turisme, elevant la consciència ambiental dels residents i visitants i promovent la sostenibilitat. I és que, al cap i a la fi, no només és un reconeixement per a València, sinó una fita per a tot Espanya i un exemple inspirador per a la resta del món.

On la natura i la ciutat fan sinergies

En els darrers anys, València ha centrat els seus esforços a reduir l’impacte mediambiental. Històricament, està envoltada d’una gran horta mil·lenària, l’Horta, un espai que forma part de la seua economia i de la seua idiosincràsia i que es conforma com a proveïdor directe de productes de proximitat i de temporada.

A aquest entorn s’hi afegeix el paratge natural de l’Albufera, a mitja hora de la ciutat, un espai únic que acull espècies silvestres i on encara es practica la pesca artesanal. I el paisatge s’acaba de completar amb el jardí lineal més llarg d’Europa, el Jardí del Túria.

A aquest pulmó verd se li suma el capital humà. La ciutadania adjudica un valor molt important a l’aigua, el sistema de reg històric de l’Horta (reconeguda per la FAO pel seu valor patrimonial) i el Tribunal de les Aigües en són clars exemples. Aquesta antiga entitat jurídica es reuneix cada dijous per a mediar sobre els conflictes que sorgeixen arran de les huit séquies que nodreixen els camps de València i com un recordatori viu que l’estrés hídric és una realitat.

Així mateix, la ciutat mediterrània compta amb la Tira de Comptar, un sistema que permet apropar a més persones un producte autòcton i de proximitat. Per als valencians no és únicament un mitjà perquè les persones productores venguen el seu aliment, sinó que alhora és sinònim de dignitat, treball dur, valors i amor per la terra.

Hi ha més coses, València també:

  • fomenta l’autogeneració energètica amb energies renovables
  • té un compromís ferm per a reduir les emissions de carboni al sector alimentari, promovent el consum d’aliment de proximitat, com la tomaca valenciana i les espècies de peix autòctones
  • impulsa projectes com ara Sustentable, la primera guia d’excel·lència gastronòmica valenciana que té en compte la sostenibilitat dels aliments
  • lluita contra el malbaratament alimentari
  • enjardina les seues grans avingudes i els parcs de la ciutat
  • treballa per a reduir l’impacte ambiental del sector turístic, oferint alternatives cada vegada més amigables amb el planeta i atraient turistes amb consciència ambiental

A més d’ajudar el planeta, el resultat més evident és que aquestes condicions milloren molt la qualitat de vida de les persones. De fet, el 90 % d’elles viu almenys a 300 metres d’una zona urbana verda. A més, és possible gaudir d’una xarxa de 160 quilòmetres de carril de bicicleta que recorre la ciutat per a promoure la salut de la ciutadania i ajudar a reduir les emissions de CO2.

Com veus, quan economia i sostenibilitat van agafades de la mà, creem zones urbanes sanes per a totes les persones. Quines pràctiques sostenibles ha adoptat la teua ciutat?