De la granja a la taula. Així és el programa europeu que aposta per l’agricultura sostenible
Al desembre de 2019, la Unió Europea va posar en marxa el Pacte Verd Europeu. Es proposava com a objectiu aconseguir la neutralitat climàtica d’ací a 2050 al mateix temps que treballava per una societat més pròspera i equitativa i per una economia més moderna i competitiva. I del cor del Pacte va nàixer, en l’apogeu de la pandèmia, el programa De la granja a la taula. Perquè no es pot aconsegueixr un planeta més sostenible ni mitigar els efectes del canvi climàtic sense abordar la forma en la qual cultivem els nostres aliments.
Durant la història del vell continent van ser tants els períodes en els quals la fam va assolar grans regions, que durant les últimes dècades ningú va semblar preocupar-se de com estàvem aconseguint, ara sí, aliments abundants i assequibles per a tota la població. Semblava que l’única cosa important era la seua disponibilitat. Fins que la sobreexplotació dels recursos i la contaminació ambiental provocats per l’agricultura intensiva han sigut problemes massa urgents com per a ajornar el seu abordatge. Sí, el planeta està exigint que canviem de paradigma. I el canvi climàtic ens indica que ha de ser amb extrema rapidesa.
Això no significa que tinguem tornar als temps de l’agricultura de subsistència, ni renunciar a la seguretat de tindre plenes les prestatgeries dels nostres mercats.
Objectiu: sostenibilitat i protecció per al planeta i els éssers humans
El programa de la UE aposta per eliminar algunes de les pràctiques que ens han assegurat l’abundància de menjar des de la segona meitat del segle XX, especialment l’ús excessiu de plaguicides, fertilitzants i antimicrobians, pel mal que causen a llarg termini en tot el sistema agrícola i ramader. Però encoratja la seua substitució per pràctiques que ens permeten mantindre els rendiments protegint el nostre futur i el del planeta. De fet, els objectius marcats amb la vista posada en 2030 són estos:
- Assegurar suficients aliments, aconseguint que siguen assequibles i nutritius sense superar els límits del planeta
- Reduir en un 50% l’ús de plaguicides i almenys en un 20% els fertilitzants. També es vol reduir en un 50% la venda d’antimicrobians per a animals de granja i aqüicultura
- Augmentar la quantitat de terra dedicada a l’agricultura ecològica en un 25%
- Promoure un consum d’aliments i unes dietes saludables i més sostenibles
- Reduir la pèrdua i el desaprofitament d’aliments
- Lluitar contra el frau alimentari en la cadena de subministrament
- Millorar el benestar dels animals.
Una proposta ambiciosa i integral
L’estratègia, molt ambiciosa, aborda de front els factors clau de la pèrdua de biodiversitat: l’ús insostenible del sòl i la mar, la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació i les espècies exòtiques invasores.
De fet, proposa definir objectius vinculants per a regenerar els rius i els ecosistemes degradats, millorar la salut de les espècies i els hàbitats protegits de la UE, retornar els pol·linitzadors a les terres agrícoles, reduir la contaminació i fer més ecològiques les ciutats, augmentar l’agricultura ecològica i altres pràctiques agrícoles respectuoses amb la biodiversitat i millorar la salut dels boscos europeus.
La UE l’es ha plantejat un treball integral en el qual es contemplen totes les etapes de la producció d’aliments. I és que en De la granja a la taula hi ha molts altres elements en els quals s’està treballant. Estes són algunes de les seues propostes:
- Etiquetatge nutricional obligatori en la part frontal de l’envàs
- Exigència de la indicació de l’origen d’uns certs productes
- Perfils de nutrients per a aliments amb alt contingut de sal, sucre o greix
- Iniciatives per a millorar els aliments processats, establint, per exemple, nivells màxims per a uns certs nutrients
- Revisió de la legislació de la UE per a garantir la salut dels consumidors i reduir la petjada ambiental
- Proposta d’un marc d’etiquetatge d’aliments sostenibles
Molt més que un programa agrícola
De la Granja a la Mesa es converteix, d’aquesta manera, en molt més que un pla agrícola perquè posa a les persones productores en el centre del seu enfocament situant al seu costat als qui consumeixen, una ciutadania que demanda aliments més nutritius, més saludables i produïts de manera respectuosa amb el planeta.
Al mateix temps es presenta també com una estratègia de creixement, ja que brinda oportunitats de negoci i inversió, com ha quedat palesa en diferents reunions, i és també una estratègia de salut que busca revertir les xifres d’obesitat canviant les pautes de consum, així com de prevenció contra noves crisis -perquè un sistema alimentari sostenible ens dotarà de la resiliència necessària.
En definitiva, l’estratègia s’està convertint en un element central del pla de recuperació de la UE i pot tindre una importància crucial per a canviar el nostre sistema alimentari i millorar les nostres vides.