Apostar per allò que és nostre: recuperant el vincle històric amb l’horta 

València sempre ha lluitat per ser verda. Els seus habitants han defensat amb determinació els espais naturals d’aquesta ciutat espanyola, com ara el Parc Natural de l’Albufera i el Saler, posant en valor l’atractiu natural i la biodiversitat de la zona. Una de les conseqüències més positives és que fa uns dies la ciutat ha estat designada Capital Verda Europea 2024, una iniciativa de la Comissió Europea.  

L’Horta de València és una de les més rellevants de l’Europa mediterrània i, juntament amb la pesca artesanal, constitueix un dels seus signes identitaris més valuosos. Es filtra dins de l’estructura urbana de la ciutat i, a les zones on encara no n’hi ha, ja s’estan desenvolupant projectes d’integració. Parlem sobre aquest tema amb Alejandro Ramón, regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta i vicepresident del Consell Agrari Municipal. 

—Quin potencial té l’Horta de València per a inspirar altres ciutats?  

—València no ha d’inventar res. Tenim una horta pràcticament mil·lenària, que va començar amb els romans i després van perfeccionar els àrabs. Des de fa moltes generacions aquesta ciutat inverteix a millorar la xarxa de regadiu i infraestructura i, hui dia, comptem amb un dels espais amb més capacitat de producció d’aliments i més fèrtils de tot Europa.  

Al mateix temps, l’horta també és un espai lúdic que atrau turisme i és un element cultural que ens identifica. El més important és que tenim un rebost de producció d’aliments que es filtra dins de la ciutat: alimentació saludable i sostenible, amb productes frescos de quilòmetre zero i de temporada.  

— Els horts urbans s’estan multiplicant a València i han rebut una gran acollida. Què reflecteix això? 

—D’una banda, reflecteix un interés creixent en l’agricultura i en l’alimentació saludable. La ciutadania té ganes de cultivar els seus propis aliments, tindre la certesa que són aliments lliures de pesticides i sentir la satisfacció de menjar allò que estan cultivant ells mateixos. Alhora, reflecteix les ganes que tenim de tornar a estar en connexió amb la producció i amb l’horta. Això ha sigut normal durant moltes generacions, però durant les últimes dècades s’havia perdut i la gent té ganes de tornar a eixe model.  

—Creus que la clau d’una alimentació sostenible és tornar a les nostres arrels? 

—Tornar a les nostres arrels i donar protagonisme a una producció més tradicional és fonamental. Perquè quan apostem per productes de proximitat i cuinem les receptes que feien les nostres àvies i avis, no fem altra cosa que apostar pel que és nostre. I allò nostre és un producte de proximitat amb una petjada de carboni reduïda. 

Hi ha també horts urbans on vius? Comparteix amb nosaltres la teua resposta a través de les xarxes socials!