Espanya: les claus del projecte de llei per a frenar el malbaratament d’aliments
Malbaratar menjar és greu, però desaprofitar-lo en un món que passa fam és encara pitjor. Eixir d’aquest cicle de malbaratament depén de la ciutadania i de la gestió dels aliments a casa, així com del compromís de tots i cadascun dels agents de la cadena alimentària. I aquest és precisament l’objectiu de la futura Llei de Prevenció i Malbaratament d’Aliments que s’acaba de promulgar en Espanya: aconseguir les reformes estructurals que necessitem per tal que deixar de llençar aliment al fem siga una realitat.
La normativa, que s’espera que entre en vigor el gener de 2023, ofereix solucions al llarg de tota la cadena alimentària per a reduir la pèrdua i el malbaratament almenys en un 20 %, des de la producció fins al consum. D’aquesta manera, es faria un pas més en el compromís d’assolir l’ODS 12.3 de l’Agenda 2030 de l’ONU, que aspira a reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per capita mundial que, el 2020, va arribar en Espanya als 31 quilos per persona.
Aquestes són les claus de la futura llei:
Conscienciar per a previndre
Pretén sensibilitzar, formar i mobilitzar tots els agents de la cadena en una gestió adequada dels aliments a través de campanyes divulgatives i de prevenció. Pel que fa a la ciutadania, els incentiva a comprar productes amb data de caducitat o preferent propera. Aquest punt és fonamental, especialment si tenim en compte que degut a aquest motiu 9 milions de tones d’aliments acaben al fem en la Unió Europea (el 10 % de tot l’aliment que malgastem). Font: Comissió Europea.
Una jerarquia de prioritats: de donar a generar energia
Els aliments que es troben òptims per al consum seran donats a persones vulnerables, redistribuïts o transformats en subproductes (com sucs o melmelades). Aquells que no complisquen les condicions per al consum humà s’utilitzaran per a alimentar animals o com a subproductes per a altres indústries. Només llavors seran aplicats a l’obtenció de compost, biogàs o altres combustibles.
Diferents tipus d’obligacions que s’apliquen a les indústries alimentàries
Els restaurants, bars i supermercats hauran de disposar d’un pla per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari que contemple la seua donació, fomentar línies de venda amb productes “lletjos” i a granel, i promoure el consum dels productes de temporada, de proximitat i ecològics.
Alhora, les empreses d’hostaleria hauran d’oferir envasos ecològics i gratuïts perquè els clients puguen emportar-se l’aliment que no hagen consumit.
Les empreses i entitats d’iniciativa social i organitzacions sense ànim de lucre, per la seua banda, han de garantir la traçabilitat dels productes donats mitjançant un sistema de registre d’entrades i eixides dels aliments rebuts i entregats.
Un règim sancionador poderós
La normativa contempla multes per a qui no seguisca la normativa, que van entre 2.001 i 60.000 euros.
Un pla nacional per a controlar el malbaratament
El Ministeri d’Agricultura aprovarà un Pla nacional de control de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que presentarà els objectius generals i prioritats de les tasques de control i serà revisat cada quatre anys.
Un informe anual per a continuar millorant
Cada any, el Ministeri d’Agricultura publicarà un informe amb els resultats de l’execució del Pla nacional, i també contemplarà dades relatives a l’impacte ambiental.
Les xifres actuals no són les que esperem. Però, la bona notícia és que dur-les a uns mínims és possible i que, en fer-ho, tots guanyem: reduïm la petjada ambiental, cuidem els recursos i alimentem més persones.