L’agricultura que majoritàriament ens dona menjar, la de les xicotetes explotacions, és la més castigada, la més desprotegida. Esta injusta paradoxa, amb major o menor incidència, es pot observar a tot el món. L’àmbit geogràfic en el qual es localitza el CEMAS, la Comunitat Valenciana, no és una excepció. Segons dades de la FAO, les…
Hui, quan la segona ona de la pandèmia per COVID-19 ens està colpejant novament, és més important que mai crear espais de diàleg perquè les ciutats compartisquen les seues experiències sobre la gestió de la crisi sanitària i socioeconòmica.
Les conseqüències que la crisi de la covid 19 està tenint sobre els sistemes alimentaris ha centrat enguany la celebració del Dia de les Nacions Unides per a la cooperació Sud-Sud. Dones i joves són els grans damnificats per la crisi als països en desenvolupament. Així s’ha posat de manifest en la sessió virtual commemorativa en la qual han participat representants de la FAO, IFAD i WFP.
Actuar sobre els sistemes alimentaris podria aconseguir el 20% de la reducció d’emissions que cal aconseguir en 2050. L’informe ha sigut publicat per WWF, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, EAT i Climate Focus.
El pròxim 29 de setembre se celebrarà per primera vegada el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments. Mentre la fam en el món continua augmentant, segons la FAO, un terç de tots els aliments produïts es perden o es malgasten.
Les conseqüències socioeconòmiques de la covid 19 amenaça la vida de milions de xiquets en agreujar la inseguretat alimentària i la situació de fam i desnutrició. Recentment diversos organismes internacionals han realitzat una crida per a intentar pal·liar aquest problema.
El CEMAS celebra el seu primer any de vida amb la publicació del llibre «El CEMAS davant els reptes globals de l’alimentació urbana sostenible». En la presentació del llibre, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha anunciat la pròxima transformació del CEMAS en fundació, la qual cosa permetrà l’obertura a altres entitats tant públiques com privades i ampliarà les fonts de finançament.
Un recent informe de la Fundació EAT sosté que canviar els patrons alimentaris d’una bona part dels països del G20 és fonamental per a protegir la salut de les persones i del planeta.
690 milions de persones pateixen fam en el món. Quasi un 9% de la població mundial. Una xifra que ha anat augmentant en els últims cinc anys. Es manté la tendència negativa. En etapes anteriors, el nombre de persones que patia fam anava disminuint. Aquesta tendència es va trencar en 2014. En els últims cinc anys, 60 milions de persones han engrossit en número dels famolencs. Així es posa de manifest en «L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món 2020» (SOFI) presentat a Nova York.
El model principal de solidaritat alimentària continua girant entorn de l’ajuda alimentària: menjadors socials i aprofitament de productes no venuts per a reduir les xifres del balafiament. En els últims 20 anys ha evolucionat el concepte de gestió de la pobresa que no ha tingut un desenvolupament equivalent en el camp de la solidaritat alimentària. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de l’anàlisi realitzada per la Càtedra Unesco d’Aliments del Món: «Per una reforma de les nostres solidaritats alimentàries».